Per entendre la interrelació entre el Codi Tècnic de la Edificació (CTE) i el marcat CE exposem les diferències entre ambdós, ja que, en aquests moments de canvis reglamentaris, convé diferenciar el significat d’un i altre.

El marcat CE no exigeix que la finestra tingui uns valors mínims (relatius als assajos que es realitzen sobre la finestra), simplement el fabricant ha de parametritzar el seu producte; és a dir, l’obliga a unes tasques que al final es concreten en la declaració que unes prestacions (en el cas de les finestres, relatius a sis aspectes concrets) són conformes a la part harmonitzada de la Norma Europea (EN), fet que es reflexa en l’etiquetatge CE del producte acabat, quan el col·loquem en el mercat, i que implica que el producte pugui ser comercialitzat a la Unió Europea. És doncs un requisit imprescindible per fabricar i vendre.

El marcat CE no es una marca de qualitat, es tracta únicament d’un marcat de seguretat que demostra el compliment d’unes normes per poder comercialitzar els productes en el mercat de la UE.

Els fabricants de països externs a la UE també hauran de tenir el marcat CE per vendre els seus productes a Europa, realitzant les mateixes tasques que els fabricants dels estats membres.

En canvi el CTE exigeix uns valors mínims, per alguns dels aspectes que abans mencionàvem, que ha de complir tota finestra, independentment dels materials amb els que estigui fabricada, depenen del lloc on s’instal·li (localitat i orientació), així com el seu ús funcional.